El parlar de la mort i més quan el mort és un familiar sempre ens agafa en el moment més inoportú, per això i perquè no sigui en una primera impressió de la mort molt dramàtica, és important anticiparse.
Ana Solanes Ens comentava. La mort apareix pel carrer quan veiem un colom morta o quan matem un insecte, en una pel·lícula o conte.
Preparació
Encara que és necessari adequar el vocabulari i la necessitat del nen depenent de l’edat sí que és necessària aquesta anticipació per poder parlar d’aquest tema sense massa càrrega emocional.
Para parlar als nostres fills sobre la mort és recomanable tenir un petit esquema que és el que li volem transmetre.
Sinceritat
La sinceritat és el camí més fàcil per resoldre aquelles preguntes que a segons quines edats es fan els nens i adolescents. A vegades una, “no ho sé” solucionen més les seves preguntes que no les respostes típiques de ‘és al cel’.
Vocabulari sensible a l’edat del nen o adolescent
És important ser molt sensible a l’etapa de desenvolupament del nen/a, ja que segons aquest es farà un tipus de preguntes que altre amb més edat.
Els nens petits s’ho poden prendre com una cosa reversible, com un vídeo que en cada capítol segueix estant tot i que es troba mort en el capítol anterior. Això els dóna la falsa idea que no és greu. Amb els anys aniran veient que no només és greu sinó complexa. Encara que els sigui difícil d’assimilar que li pot passar a algú estimat i que és permanente.
Ana Solanes ens va explicar que és important estar a prop seu.
Empatitzar i solucionar els seus dubtes
M’agrada més el de proper a ells. La pregunta de ‘tu que penses’ ‘que creus’.
Et pot ajudar a respondre algunes idees que puguin estar equivocades. En alguna situació és millor parlar sobre el que ha passat en una pel·lícula perquè ells et expliqui el que ells estan pensant sobre el tema de la mort.
Ser clars i breus
En alguns casos el ser clars i decantar-nos menys per l’apartat emocional i ficar-nos en el tema biològic serà mes encertat …
Que quan es mor un deixa de respirar, sentir, veure, parlar …
Això millor que eufemismes que fem servir que de vegades el que aconseguim és confondre al nen. com el ‘descansar’ o ‘anar-se’n’.
Repòs o espera
Un cop comentat segur semblarà que ho ha entès tot i seguirà jugant … però en aquest temps li sorgiran nous dubtes i anirà processant la informació rebuda. Al cap d’uns dies pot ser que torni a reprendre la xerrada i de saber si s’ha quedat amb algun dubte o idea errònia.
Tranquil·litzar
Arriba el moment del desassossec que serà de mi quan tu no estés.
A segons que edats es pregunten coses diferents els nens petits es pregunten ¿tu també et moriràs? els espanta el quedar-se sols i fins i tot poden pressuposar que morirà un progenitor abans que un altre per la edad.
Comentarles que “probablement no mori en molt, molt de temps, així que estaré aquí tot el temps que em necessitis ‘.
La resposta que li donaríem a un nen gran seria potser aquesta altra ‘si morís, hi ha moltes persones que s’ocuparien de tu, com la tia i l’oncle’.
Com a reflexió del que escoltat per Ana Solanes i vist el cartell de presentació, em quedo amb sinceritat abans de res i la frase del cartell de presentació de la xerrada ‘un dia ens morirem però la resta de dies … No’.
Deixa un comentari